Els Martinis/es/ez d’Almàssera

Per una part tenim que el primer Martines de la nostra branca familiar, Vicent, documentat en la meua investigació va apareixer per les terres d´Almàssera allà pels anys 40 del segle XVII. La primera noticia que tenim d’ell…
és la relació de caps de casa de la Generalitat feta en l’any 1646 i on apareix el seu nom com a estatger en l’alqueria de Vicent Gelonch. El fet que fora estatger ja ens fa pensar que, amb tota probabilitat, no seria natural d’este poble; de fet no apareixen més persones amb este llinatge en les relacions de veïns fetes a proposit de les preses de possesió senyorials com la de 1656, o en el capbreu de les terres del senyoriu d’Almàssera de 1618.
El nostre avantpassat directe va naixer al voltant dels anys 20 i va morir a l’octubre de 1678. Entre la documentació que conservem d’ell tenim l’escriptura del 1652 de compra feta al Justicia Criminal de Valéncia de les terres d’Almàssera sobre les que es va bastir, amb patiments suors i molt de treball, la nostra familia.
És curiòs que tenint tan bén documentat (fins i tot el seu testament) al creador de la nostra nisaga, no sapigam quina era la seua procedència. Caldría fer una busca als arxius parroquials de Meliana i Alboraya, entre els llibres referents a matrimonis, ja que allò més lògic seria que la seua dona fora del entorn més immediat. I dic entre els registres matrimonials perqué en ells, normalment, es posava el lloc de procedència del marit si era de fora del poble.
Per un altre costat hi ha la fortissima inmigració de francesos, occitans bàsica i realment, que tinc documentada entre els segles XVI i XIX. Va ser intensa principalment a l’Horta de Valéncia i els seus efectes magnificats per l’expulsió dels moriscos. Vaig presentar una comunicació al 8é Col·loqui d’Onomàstica Valenciana i ne presentaré un altra al 9é Congrés de l´Associació Internacional d´Estudis Occitans (AIEO) al voltant de la importància d’este flux migratori en la formació de la societat valenciana moderna.
El fet és que els cognoms no entenen de fronteres polítiques i en la formació d’estos hi ha que tindre presents les unitats culturals a l’hora d’investigar els sistemes onomàstics i l’antroponímia d’unes terres, que com en el nostre cas, compartixen molts trets culturals, historics i lingüistics.
De fet, el cognom Martines/Martinis/Martinez és tant d´una vessant com de l´altra dels Pirineus, i en la primera forma prou comú als departaments francesos de l´occitània pirinenca.
Dels pobles al voltant d´Almàssera, d´on ve la nostra branca familiar, també són importants per l’antiguitat i número els Martines/Martinez de Meliana. Ha quedat dit que no podem saber encara d’on venia el nostre avantpassat, però la branca germana de Meliana està més que clara. En l’índex dels francesos sotmesos a imposició per la Crida de 1674 (ARV-Mestre Racional 9938-9939) trobem una llarguíssima llista de represaliats d’origen “francés” als quals se’ls posava un impost si volien continuar vivint al Regne de Valéncia, i entre ells el següent:
“Juan Martines, labrador de Meliana.”
Recorde que quan vaig estar investigant els quinque libri de la parròquia de Meliana, els Martines/Martinez eren una línia de descendència poc ramificada amb tota probabilitat per la recent implantació del cognom al poble; en la relació de caps de casa de la Generalitat de l’any 1646, 28 anys abans, apareix l’únic Martines: Joan, qui evidentment és el mateix.
Queda fora de tot dubte que tots eren descendents del dit Joan/Juan Martines i l’origen occità dels mateixos.