Descarrega’t ací la investigació “Valéncia, Tèrra d’Òc“
ELS MEUS TREBALLS
“El treball de Joan Martinis feia falta: és un graó més d’aquells que mancaven en l’anàlisi científica de la realitat valenciana, de la qual s’han dit moltes coses que, finalment, hem entés que eren esbiaixades, perque les afirmacions s’entenien com a vàlides, pero no eren certes, no ho són, perque no estudien tot el marc global que cal per a entendre i arribar a forjar les conclusions pertinents, vàlides”.
Lluís Fornés
Les meues investigacions estan orientades a dos finalitats molt concretes. La primera, la investigació de camp, és aquella que m’ha permés trobar importantíssima documentació referent a la recomposició de la societat valenciana després de l’expulsió dels moriscos. La segona, derivada d’estes i altres investigacions, és el més general objectiu de l’associació Òc-Valéncia:
“trobar punts de consens i vies de diàleg entre els valencians i valencianes que s’han vist immiscuïts en la nefasta Batalla de Valéncia; per la via de la investigació, del treball de recerca científica, i de la divulgació de les noves idees, filles del rigor metodològic, i sense influències alienes, ni polítiques ni econòmiques: lliures. Presentem un paradigma nou, de síntesi. Considerant que les tesis catalanistes eren incompletes i que les valencianistes presentaven un objecte d’estudi insuficient per a arribar a conclusions vàlides, les idees que es publiquen en la nostra col·lecció, després d’investigar les mancances dels paradigmes anteriors, plantegen, implícitament, una revisió dels erros i, alhora, una praxis positiva que arreplega totes les propostes vàlides. Pretenem obrir camins nous de diàleg i de consens que situen Valéncia la Gran –com l’anomenen a l’altra banda dels Pirineus- i el seu país en una perspectiva de futur que la situe amb fermesa en el món global.”
“Martinis asegura que la llegada de occitanos fue fundamental para la supervivencia del reino tras la expulsión de los moriscos”.
Levante-EMV. 11-12/2011
Fruit d’estes investigacions és el llibre “Valéncia, Tèrra d’Òc” on expose que al menys durant cinc segles el territori valencià va ser el destí preferit per l’emigració occitana per a refer la seua complicada existència en les comarques d’origen. Fins al punt que les autoritats valencianes, en un memorial elevat al monarca a finals del s. XVII , arriben a dir què no s’hauria de molestar als emigrants recents “francesos” perquè “unos y otros son una misma cosa.” Valencians, catalans, mallorquins, gascons, provençals, llemosins, llenguadocians, auvernyats… tots occitans; un poble, una raça, una llengua.
“Pienso que en el fondo es un “libro rompedor” que va a originar la apertura de una visión actualizada sobre el verdadero peso de la componente poblacional occitana y francesa en la actual población valenciana. Creo que con el libro se abre una puerta que se irá agrandando en la medida en que cada uno de nosotros corroboremos con datos de nuestros ancestros esa inmigración poco divulgada.Termina con una serie de apellidos tan corrientes y comunes en Valencia que ni sospecharíamos que son occitanos en origen. Como anécdota termino diciendo que mi línea de antepasados llamado Martinez la tenía casi en vía muerta a nivel de investigación (porque hay que echarle valor con ese apellido tan corriente). Hoy la tengo completa hasta 1625 …..donde un Martines francés aterrizó en Almassera.”
Fernando Belda“Les aportacions que Joan Martinis fa en l’estudi que publiquem hui suponen un gir fonamental en les idees que s’ensenyaven, i s’ensenyen en l’actualitat. Les vingudes massives d’occitans a Valéncia, sobretot del braç treballador, però també de classes dirigents, obrin nous camins que trenquen la concepció ancorada al segle XX i demanen seguir la recerca pels nous camins.”
(Del pròleg de l’obra.)